Nico Samele è nato nel 1944 in via Paruta 56, al “Pónt Noeuv”.
Nel 1969, dopo il matrimonio è andato ad abitare nella zona della Bicocca ma non si è mai allontanato realmente dal suo quartiere, appena possibile torna al baretto sotto casa tra gli amici degli anni della gioventù a rammentare i tempi dell’Amba-Alagi, la mitica bocciofila di via Paruta rimasta purtroppo solo nei ricordi di chi l’ha frequentata. Nico oltre a scrivere poesie in vernacolo milanese, si occupa anche di Teatro Dialettale nelle compagnie “Teatro Nodo” www.teatronodo.it (prosa) e “I Milanes” (commedie musicali e concerti).
In questa breve antologia sono state raccolte 6 poesie della copiosa produzione di Nico, una poesia dedicata alla “sua” bocciofila è stata inserita in “Le bocciofile di Crescenzago” . Nelle sue poesie Nico non tradisce mai le sue fonti di ispirazione: i ricordi della vita giovanile e la famiglia. Due mondi apparentemente opposti: “il fuori” ed il “dentro” che Nico coglie sempre con misura e sensibilità. La poesia “CRESCENZÀGH … CINQUANT’ANN FA” è stata scritta in collaborazione con l’amico d’infanzia Luciano Villa.
CRESCENZÀGH … CINQUANT’ANN FA
Tutt’i dì, matinna e sera,
Crescenzàgh … me par ‘na fera,
traversada da i tramm
Vimercà, Vaprio, Cassan,
pien pienisc de gent de foeura
cha a Milan de brasc lavora.
El Navili Martesana,
nètt de acqua ciara e sana,
fa scorr via i sò barcón
partii prest de Vimodrón,
con rena e gera per fà cà
e costruzión a bonmercaa,
poeù quand cala el sô, la sera,
voeui de tutt compres la gera
ligaa in fila tra de lór,
je porta sù … vûn a motór.
Me par incoeu, però l’è ier,
hinn quèi de Gorla i “canottier”
a remà contra corrent
tra ‘l vosà de la sóa gent,
in sù la riva del canal
dai! … sù Luis … forza Natal,
remm in man e masaraa
pien de sbròff e tutt sudaa,
bragh bagnaa, majetta nera
per fà a gara … fin a sera.
Giò ‘l sipari, finii la “fera”
de tramvai, de gent e gera,
scenari magich … pien de gloria,
ch’hann fà de Crescenzàgh … la storia,
cûntada sù in di ritaj de temp …
per minga faj disperd al vent.
OPERA DI PROPRIETA’ DELL’AUTORE – RISERVATO OGNI DIRITTO – REGISTRATA S.I.A.E.
——————————————————————————-–
“ EL ” MARTESANA
On sabet matinna, voo giò da ’l lattee,
foo la mia spesa, paghi, saludi
ma … porca sidella,
taccaa in sù ’l mur, visin a ’l “ pattèe, ”
vedi “ on ritaj de temp ” de la nostra città,
che l’era on belee;
ghe disi al “ Mariett, ” dammela adree
per fagh lustrà i oeucc a la miee!
Intant che voo a cà, la giri sott-sora
e me accorgi … che l’è la cà de la “Scióra”
arent al Navili Martesana, dóe de fioeu,
finida la scola,
andavi a fà ’l bagn insemma al Carloeu.
Ona lusnada improvisa, me fà vegnì a ment
on quattordes de lui,
che nòavi sott’acqua contra corrent
e hoo intravist tra l’erbascia
on riflessin … on quaicoss …
hoo slongaa giò tutta la man,
hoo raspaa e sont vegnì sù de volada
cont’el fiaa gross.
Hoo fà ’na piroetta de la contentezza,
avevi pescaa ona moneda tutta sformada
e che a stent, se vedeva domà ona facciada.
Senza esitazion hoo dii:
ma quest a l’è on “ sesterz ”
perduu o sbattuu in de l’Adda, quasi per scherz,
d’on quai “ Centurion ” del “ Cesare Giulio ”
pussee de domila ann fà
e che “ El ” Martesana col temp,
se l’è tirada adree per fammela trovà.
A tutta corsa sont’andaa a cà
per faghela vedè al mè papà
e Lù … bonariament,
per minga trà a mont el mè defà …
el m’ha creduu e poeu l’ha dii …
che l’era giust inscì,
perché del “ fradell minor ” di Navili,
se parla sì, ma … rarament,
pertant de adess, anca “ El ” Martesana
gh’ha la sóa storia giustament,
come i duu “ fradèi maggior ” che da temp …
tegnen banch … gloriosament!
Nico
OPERA DI PROPRIETA’ DELL’AUTORE – RISERVATO OGNI DIRITTO – REGISTRATA S.I.A.E.
——————————————————————————–
WIVA LA BANDA DE CRESCENZÁGH
El “ Còrp Musicál de Crescenzágh ”
l’è nassuu in del millavòttcéntnovantaquatter
e de allóra la “ bánda ”
l’è passàda a la stòria
con grán Maèster sonadór
e cont di ecelént Maèster direttór.
A l’occorénza, cont la sôa divìsa,
sémper impettìda e sguárd marziál,
comandaa del Direttór…
dàven vós a tutt i sò strumént
per i sò gént de ogni rango e stagión
a i fèst de piàzza, de legrìa e… funeràl.
Poeu Crescenzágh el se fà Milan
e “ Lór ” hinn a stà sémper prónt
a tegnì de cúnt i tradizión
col mestee, coltùra e devozión.
Anmò adèss fann… “ frìspóll e lughèr, ”
ma giren a stondèra in sù ’na piòda,
perchè “ per scarògna ” vann de mòda
i concèrt de tanti… “ s’ceppacazzuu! ”
La “ bánda, anzi i bánd ”
di milanés e d’intórna
hinn adree a soffrì per la mancánza
de riverénza… e de conquìbus,
ma se pò nò e nò… scancellà
di “ gloriós istituzión ”
che a nún, gh’hann fà sémper
vegnì sù… la pèll de cappón!
Nico
OPERA DI PROPRIETA’ DELL’AUTORE – RISERVATO OGNI DIRITTO – REGISTRATA S.I.A.E.
—————————————————————————————————————————–
LA NEVODINNA
Da S. Maria Rossa,
S. Giusepp e Cimian,
sonen a festa i campan ! …
Tutta Crescenzagh l’è corsa là …
a congratulass cont’i sò gent
e contemplà l’Arianna,
che d’incoeu … l’è realtà !
Intant, la mammagranda
e papagrand, cont j’oeucc lusì,
denanz … gh’è comparì
i pagin d’on giald calendari …
quasi desmentegàa,
“foeura binari!”
Gh’è semper reson che paga,
rammenta “ El Vecc Martesana, ”
ancaben vaga sotta “ El Tombon ”
in la braga, el riess semper
a passà via nel noster riòn
per rigiustà la gent e la pell …
in ogni stagion !
n i c o
OPERA DI PROPRIETA’ DELL’AUTORE RISERVATO OGNI DIRITTO REGISTRATA S.I.A.E.
___________________________________________________________________________________
SENSAZION D’ON NATAL A CRESCENZAGH
Natal de bagain e sì … quanti ricord,
dopo S. Ambroeus …
se cominciava a disligà i cord
e tirà foeura i statuett de fà ‘l preseppi.
La capanna … che la gh’era nò,
la se faseva con quatter sciocch de legna de brusà,
naturalment scernì de mia sorella,
che ghe taccava sotta i sò osanna.
Uè! fà ‘l bravo, se de nò el Bambin
te porta on bel nagott,
ma dai mè oeucc sbirent,
ne compariva giamò on bel fagott!
Però che gust, la vigilia, in lett a la svelta
e nel mond de la mia fantasia …
gh’era domà l’imbarazz de la scelta.
Natal mattina … anmò mezz indorment,
via de volada visin al presèppi,
ma mia sorella taccava a vosà:
“prima lava la tóa faccia d’incantaa!”
Che barba, ma appènna finii che gioia,
l’era lì el mè cavall de legn,
che a mì pareva grand …
come quell de “Troia.”
In d’on boff, riva lì la sera de la Befana
e … semper la sorella,
ciappa la corda e impacca sù tusscòss.
Inscì i mè sogn …finiven nel soree,
perché i danee de spend … eren mai assee.
Adess car i mè fioeu gh’avii …
se fà per dì, quasi tusscòss,
lamenteves nò, i voster gent
hinn restàa “in camisa,” quasi pell e oss
e per tirà innanz, mangià, vestiss e avegh on tècc,
i danee guadagnaa de bon sudor,
depositàa a la “Cà de Sass,”
hinn lì pront per dagh…
el Bon Natal a l’Esattor di Tass!
n i c o
OPERA DI PROPRIETÀ DELL’AUTORE – RISERVATO OGNI DIRITTO – REGISTRATA S.I.A.E.
———————————————————————————————————————————–
I ANN INSEMMA
S’èmm conossuu on mes de marz
in cors Sempion
e mì, sont restà là come on giavan,
tiraa da i tò bej oggion!
De nott, s’eri agitaa,
ghe la fasevi pù a dormì,
perché vedevi
doma “Tì” … per mì!
Me par ier,
inveci de ann … ghe n’è passaa
da quel dì ch’èmm dì de sì e …
sèmmm sposaa.
Anca se adess,
gh’è rivaa adoss on quai malann
per mì, te see semper
ona “ sbarbina de vint’ann! ”
Incoeu, che l’è la ricorrenza,
anca ’l ciel, s’è ricordaa de nun,
… l’ha taccà sù in la lunna “on poster”
e mì per nò desmentegass,
voo sù a scriv la data con l’incioster,
così, quand saroo on vecc muffii
e … senza de memoria,
bastarà tirà sù el coo
per famm vegnì a ment
tutta la storia!
La gent la pò pensà che …
sont’on matt innamoraa:
l’è vera … e con tant de testimoni
ch’in presenza,
te disi, che stà insemma a “Tì”
l’è nò ’na penitenza,
per quest de vegnì a cà
mì vedi minga l’ora
per ditt, che mì … te voeuri ben
pussee de allora!
n i c o
OPERA DI PROPRIETÀ DELL’AUTORE – RISERVATO OGNI DIRITTO – REGISTRATA S.I.A.E.
_____________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________